No és el Mateix.

No és el mateix viure sentint-te part del teu País, que viure-hi, gairebé sense conèixer-lo.

No és el mateix viure en i pel teu País, que només viure d’ell.

Cada individu, no és del País a on ha nascut, sinó del País a on viu i comparteix.

Aquestes reflexions, les vaig sentir després d’assistir a la darrera Diada de l’11 de setembre del 2015.

Venia al metro amb direcció a casa meva, al costat de la dona i la filla menor i hi havia un grup de persones que en llengua catalana, deien el següent:

Es pensen aquests curts d’intel·ligència, que amb les seves mogudes, nosaltres deixarem de ser i sentir-nos catalans i espanyols.

Després escoltar-los, en aquests moments i en aquell lloc, amb tristesa, en castellà vaig pensar:

“Hi ha catalans que han nascut a Catalunya i tot i així, tampoc s’han adaptat a ser catalans, com aquest grup, aquests són els pitjors, se senten espanyols.

“Mai podràs ser i sentir-se esclau de dos Amos alhora o, ho ets d’un o, ho ets de l’altre”. Si busques la teva llibertat, només la aconseguissis si des de la teva esclavitud, al sol pertànyer a un, ja que és molt difícil que els dos et facin lliure i tu moriràs abans d’aconseguir-ho “.

El dia en què jo mori, deixaré de ser un esclau de la vida.

Autor: Elias Robles i Ferrero, Text extraído del meu llibre registrat a nivell universal, “Jo he estat un activista solidari a Catalunya,