Què és per a mi Catalunya?

  • Fotografia d’accés lliure, treta d’Internet a través de Geoogle, només per aquest article. La del llibre és diferent.

De Catalunya només diré tres coses i després faré una reflexió:

Per a mi Catalunya és un dels països més antics i amb més història d’Europa i actualment 2016, un dels més marginats i, .. Encara malgrat això, la burrocràcia i l’oligarquia social Europea fa oïdes sordes a les seves legítimes demandes.

Fa quaranta-tres anys que a la panxa d’un tren arribi a Catalunya. Fa seixanta-nou anys, un vint d’octubre, vaig néixer en un petit poble de la Comunitat Manxega i he de dir que d’Espanya geogràficament, conec molt poc.

En aquest país, Catalunya, han nascut els meus fills i tres dels meus cinc néts, encara que entenc perfectament la llengua catalana i la parlo, mai en aquests quaranta-tres anys he tingut problemes bilingües i puc assegurar que gairebé sempre he parlat en llengua castellana sense que això em generés problemes de marginació o desafecte entre les persones que he conviscut.

Jo vaig arribar a Catalunya l’any 1973, procedent d’una regió que llavors encara es deia “Castella la Nova”, marginat socialment per raons ideològiques.

A Catalunya, durant aquests quaranta-tres anys, he lluitat, he sigut feliç, he patit, he criticat i he defensat drets propis i solidaris, com qualsevol altre ciutadà de a peu, però mai ningú, com em va passar llavors al meu lloc de procedència, per no a combregar amb rodes de molí, aquí a Catalunya ningú m’ha tancat socialment les portes, ni les meves possibilitats, així com mai ningú m’ha impedit dir el que sé, el que sento i el que observo, tant si estan o no d’acord amb mi.

Fa una estona, buscant i llegint esdeveniments que van fer referència a la història de Catalunya dels últims tres-cents anys, hi va haver un esdeveniment que em va cridar l’atenció i no va ser un altre què el que després de divuit mesos de setge i lluites aferrissades, aquestes van obligar a capitular el dia 11 setembre 1714 als barcelonins, sent els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, ja que amb això van voler evitar la destrucció total de la ciutat i dels seus defensors.

Un altre esdeveniment que em va cridar l’atenció va ser que el 15 de setembre de 1714, quatre dies després, el duc de Berwick va signar el nomenament de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, la qual sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa la autoritat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent.

Amb això Catalunya va perdre els seus drets, la seva pròpia personalitat i les seves llibertats i això va ser per decret, al començament del regnat del primer rei Borbó, anomenat Felip V.

No fa molts dies, parlant amb una persona gran, en una curiosa tertúlia en un parc públic de la ciutat on visc, Badalona, entre moltes altres coses, aquesta reflexió seva, m’ha animat a comentar-la en aquest llibre:

Ell 11 de setembre de aquest any 2014, faran tres-cents anys en què el primer dels Borbons anomenat Felip V, per la força ens va a prendre tots els nostres drets a ser qui érem, però et puc assegurar, que més o menys d’aquí a sis anys (2020), per aquestes dates (mes de febrer), l’últim dels Borbó, que curiosament es diu Felip VI, indirectament, ens retornarà la llibertat, la qual es negociés al llarg dels sis propers anys (2014-2020 ).

Les meves reflexions a aquest escrit, són: “Un Estat no és veritablement lliure, si la seva pròpia llibertat no li permet la suficient generositat, com per respectar la dels altres Països que estan integrats en ell o, formen part d’aquest” (Espanya).

L’ésser humà mai serà exteriorment lliure, si no és capaç de controlar mentalment, els seus sentiments, les seves idees i els seus objectius.

Autor: Elhiot Roures.Textos extrets del meu llibre registrat, Jo Vaig estar una Activista crònic a Catalunya, registrat em el Registre de la Propietat Intel·lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

Anuncios

No és el mateix.

No és el mateix viure i sentint-te part del teu País, que viure-hi, gairebé sense conèixer-lo.

No és el mateix viure en i pel teu País, que només viure d’ell.

Cada individu, no és del País a on ha nascut, sinó del País a on viu i comparteix.

Aquestes reflexions, les vaig sentir després d’assistir a la darrera Diada de l’11 de setembre del 2015.

Venia al metro amb direcció a casa meva, al costat de la dona i la filla menor i hi havia un grup de persones que en llengua catalana, deien el següent:

Es pensen aquests curts d’intel·ligència, que amb les seves mogudes, nosaltres deixarem de ser i sentir-nos catalans i espanyols.

Després escoltar-los, en aquests moments i en aquell lloc, amb tristesa, en castellà vaig pensar:

“Hi ha catalans que han nascut a Catalunya i tot i així, tampoc s’han adaptat a ser catalans, com aquest grup, aquests són els pitjors, se senten espanyols.

“Mai podràs ser i sentir-se esclau de dos Amos alhora o, ho ets d’un o, ho ets de l’altre”. Si busques la teva llibertat, només la aconseguissis si des de la teva esclavitud, al sol pertànyer a un, ja que és molt difícil que els dos et facin lliure i tu moriràs abans d’aconseguir-ho “.

El dia en què jo mori, deixaré de ser un esclau de la vida.

Autor: Elihot Roures.Textos extrets del meu llibre registrat, Jo Vaig estar una Activista crònic a Catalunya, registrat em el Registre de la Propietat Intel·lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

¿Tenemos 350 diputados?

Tenemos 350 diputados en el Parlamento Español,  que lo que tienen claro, son sus remuneraciones económicas, pero son incapaces de crear las condiciones para que las personas a las cuales representan vean logrados sus derechos sociales, de libertad plena y económicos solidarios a todos los niveles.

Mientras en cualquier lugar del Estado Español, haya una sola persona que pase hambre o viva a la intemperie, yo intuyo que estos señores, en su conjunto, no hacen bien el trabajo para el cual han sido elegidos por el Pueblo.

Esto lo pensó y sin mas lo escribió: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero).

¿Dejaras un comentario, diciéndome lo que tu opinas de mi escrito?

A todas las victimas y heridos de las Ramblas de Catalunya y Cambrils.

Fue ese día maldito,  en el que yo camine.

sin saber que el tiempo es tiempo, el que yo llegue a perder,

caminando por las Ramblas, la muerte me vino a ver.

Siniestro fue ese día, el que a mi  no me dejo ver:

Mis proyectos, mi futuro, y mis ansias de envejecer,

en una hermosa Catalunya, a la que yo deseaba ver,

la  que después de unos años y años, al fin yo retornaría a ver,

esa  tierra siempre verde, la que a mí me vio de  nacer.

Fue una  tarde siniestra, de ese triste atardecer,

el  que acabo con mi vida, sin volverme a dejar ver:

Aquella, mi hermosa tierra,   que un camicace maldito me sentencio a no ver.

¿No sé donde yo  ahora me encuentro; ¿ y a Dios no lo logro ver?

¿Será que Dios ya no existe o,  que yo no lo sé ver?

Aún así, yo buscare, a ese Dios insolidario que no supo prever,

los errores de unos hombres que por manipular tiempo al tiempo,

 acabaron con mi vida y con otros tantos, más de diez.

Ramblas de Cataluya, que bajáis hacia el mar.

Miles de gentes os pisan y os intentan conquistar.

Aceptáis diversidad, ofrecéis hospitalidad.

Lográis que todos caminen, al mil idiomas hablar.

Todos intercambian sonrisas y gozan de inmensa paz.

De esto ya hacen unos días, que yo caminaba en paz,

caminando por el centro de las Ramblas, sin pensar en nada más.

A mi lado iban personas, gozando su libertad.

Todas llevaban en mente, solamente pasear.

Once idiomas escuche ¿seguro que algunos más?

Re repente oigo carreras y a mucha gente gritar,

pero  yo no reacciono y la bestia a mi me logro atrapar,

Acabando con mi vida, con mis proyectos y hasta con mil cosas más.

Mi Alma de mi se libera y busca  la inmensidad,

buscando a esos Dioses que el hombre va a crear,

¿Dioses, que son injustos? y que permiten matar,

manipulando a la gente en contra de su libertad.

¿Dónde estoy que no te veo, por qué miro y tú no estás?

¿Tal vez tú nunca has existido o,  quizás no existes ya?

¿Cuánto daría yo por verte o, saber en donde estas?

En mi mente no te encuentro y,  junto a mi tú no estás,

¿Porque tu no me dejas verte? y  me dejas  disfrutar,

 al ver yo tu Alma limpia, aunque sea en el Más Allá?

¿Será que no has existido, será que no existes ya?

¿Si tu a mi ahora me dices,  donde escondido tu estas?

yo empleare mi magia para junto a Ti  yo estar,

y decirte que a tu lado quiero estar  mi Eternidad?

Abajo quedan los míos y miles de muchos más,

que claman de Ti justicia, protección y libertad,

en este miserable mundo, que dicen que Tu, una vez vas a crear.

Autor: Elhiot Roures (Elías Robles Ferrero), un ciudadano del mundo que cree en las personas, ama la libertad y está en contra de lo que es injusto ¿proceda de donde proceda.

Mi más profundo sentimiento, un año después,  de pesar a las víctimas, a sus familiares ya los heridos de tan cobarde atentado.

17.08.2018

Un año después, dedico mi mas profundos sentimientos  personales a las victimas, y a los heridos y familiares de tan incoherente y terrible acto terrorista.

 

Els objectius només s’aconsegueixen amb el diàleg.

Els objectius només s’aconsegueixen amb el diàleg, l’astúcia, la paciència activa i el suport de les masses coincidents. Sempre ha estat així en la història d’Europa i d’altres continents, excepte escasses situacions. Les guerres són nècies.

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero)

Un chorizo ibérico.

Ayer charlando con otro colega de 73 años,en un parque publico del centro de mi ciudad,este me pregunto que diferencia había de un chorizo ibérico a otro porcino. Yo respondí,el porcino procede del cerdo y el ibérico se hace a si mismo. el primero es sabroso y el segundo te roba.

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero)

La historia, pasara cuentas.

La historia, pasara cuentas a aquellos que por unas cosas u otras, se han olvidado de los indigentes, de las familias sin recursos, de las personas en paro, de los 15 millones de personas que son incapaces de llegar a fin de mes y de los pensionistas que en 2018, lo pasan muy mal

Autor: Elhiot Roures, (Elias Robles Ferrero)

La vida y la vejez caminan juntas.

Resultat d'imatges de universo

La vida y la vejez caminan juntas y las dos viven y mueren a la vez.

Los recuerdos se realizan y permanecen en una persona o en un ser vivo, mientras esta vive y  desaparecen un instante antes de producirse la muerte.

Tu y yo,  somos dos experimentos que otras Energías con o sin forma física, con una evolución superior a mil millones de años luz, con controlan, nos dominan y experimentan con nosotros y el resto de seres vivos en un Zoo Universal  llamado: planeta Tierra.

Esto lo escribió: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero) un investigador agnóstico, un libre pensador, de humildes descubrimientos, que desearía que no fuésemos lo que somos y nuestros creadores nos hubiesen creado como ellos: a vivir eternamente como energías pero sin formas físicas.

 

! MENOS PALABRAS, MENOS MENTIRAS Y MAS HECHOS¡

La historia pasara cuentas a aquellos que por unas cosas u otras, se han olvidado de los indigentes, de las familias sin recursos, de las personas en paro, de los 15 millones de personas que son incapaces de llegar a fin de mes y de los pensionistas que en 2018, lo están pasando muy mal.

    ! MENOS PALABRAS, MENOS MENTIRAS Y MAS HECHOS¡

Autor: Elhiot Roures.

Ahora es el momento.

Bueno, ahora es el momento de que el Gobierno Republicano Catalán y el Gobierno Español, salido de la Moción de Censura, demuestren su inteligencia y generosidad y logren un objetivo en el que todos los ciudadanos de Catalunya, nos sintamos cómodos. Ahora les toca a ellos.

Autor: Elhiot Roures.

Personas entre 20 y 55 años.

Los Ancianos y las mujeres ya se han manifestado reclamando sus derechos económicos y sociales. ¿Que pasa con estas personas entre 20 y 55 años, que no se manifiestan una y mil veces para reclamar sus derechos a un puesto de trabajo digno?

¿Hasta cuando vais a esperar?

Un xoriço ibèric.

Ahir xerrant amb un altre col·lega en un parc públic de la meva ciutat ,aquest em pregunto que diferència hi havia entre un xoriço ibèric i un altre porcí.

Jo vaig respondre, el porcí procedeix del porc i l’ibèric es fa a si mateix. el primer és saborós i el segon et roba.

Autor: Elhiot Rpoures (Elias Robles Ferrero)

Unos cobardes y unos necios.

Hay que ser respetuoso hacia las personas que no se pueden defender (difuntos) y los que los insultan, sean de la forma de pensar que sean, al hacerlo demuestran ser unos cobardes y unos necios.

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero) Agnostico, apertidista y republicano.

Em va dir un dels meus avis.

Un cop em va dir un dels meus avis, no et fies molt dels polítics, en aquests moments te diran que això és verd i, ..d´aquí a un mes et diran que no era verd, que s’havien equivocat i era groc.

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero)

Honorable señor Oriol Junqueras.

Si el Honorable señor Oriol Junqueras estuviese libre, yo le invitaría a la presentación de mi libro solidario y a mi tertulia. Al no ser así, a través del H President del Parlament de Catalunya le enviare mi libro solidario titulado “Mis Nueve Senderos Mentales“,  a su in-solidario destino.

Autor: Elhiot Roures, (Elias Robles Ferrero)

Hi ha homes que són roïns.

Hi ha homes que són roïns i són capaços de maltractar dones, a animals i persones en general, pel simple plaer de fer-ho.

Hi ha éssers humans, entre ells homes, que lluiten per la justícia, la llibertat i la solidaritat humana.

Autor Elhiot Roures  (Elias Robles Ferrero)

El taxista i el ianqui a Barcelona.

Un transeünt crida a un taxi en plena plaça Colón:
– Hola, bona tarda, contesta a viatger, en un català crioll.

  • Hola, bona tarda, respon el taxista, en un català amb accent Cerdanya.
  • Cap a on anem?
  • En la Basílica de la Sagrada Família, respon el viatger.

  • El viatger, després de veure l’estàtua de Colón, li pregunta al taxista.

  • Curiós monument, van haver de va trigar temps a fer-ho?

  • Respon el taxista, Crec que uns quants d’anys?

  • Nosaltres, respon el viatger, en instal·lar l’estàtua de la Llibertat a Nova York triguem un parell de setmanes.

  • El taxista li dóna la volta de torn i li passo pel Palau Real de *Montjuïc.

  • El viatger li pregunta, bell palau, quant temps van trigar vostès a construir-ho?, entre la construcció inicial i les posteriors reformes, més de cent cinquanta anys, respon el taxista.

  • Respon el viatger, nosaltres per crear la seu de l’ONU, triguem un parell d’anys.

  • Al final van arribar a la destinació, en la Basílica de la Sagrada Família i el viatger li pregunta al taxista, quant temps porten construint aquest Monument, senyor taxista?

  • El taxista respon, no ho sé?, ahir passada per aquí i no estava.

Que cadascun tregui les seves pròpies conclusions.

La meva reflexió: Dedico aquest article, “Al meu fill, a tots els taxistes catalans i els de la resta del món”.

Siguin para tots ells, la meva admiració, el meu respecte i la meva solidaritat per ser capaces ells solos de suportar la seva crisi econòmica, només amb la seva capacitat i els seus limitats recursos.

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero)

Molt important (foto): Aquesta pàgina és completament altruista, en ella ningú cobra ni paga res per inserir els seus diversos continguts.

Si en ella s’insereixen continguts d’Organismes Oficials o d’Autors, és perquè aquests poden ser d’interès general per als visitants d’aquesta pàgina, així com la seva divulgació també ho pot ser per als organismes o, Autors de procedència.

Si algú no està interessat en la seva divulgació, ens ho pot manifestar, i el més ràpidament possible procedirem al seu esborrat. progres.i.natura@gmail.com

 

Carta a un Amic.

Bona nit Amic, cadascun en aquesta vida hem de seguir la nostra sendera, el meu va començar espiritualment quan vaig néixer, al costat d’una imaginària muntanya i aquest moment se’m van plantejar dues opcions:

La primera era molt fàcil, doncs fins al seu final era de superfície horitzontal i per tant de fàcil de recorregut.

La segona estava en al final de la superfície horitzontal i acabava en la cúspide d’una alta muntanya.

Per a la teva informació et diré que caminar i ascendir per aquesta sendera, per a mi fins a aquests moments m’ha resultat molt dur i,.. els segons que durant aquest recorregut, que és a punt d’acabar, amb prou feines vaig ser feliç i et garanteixo que en aquests 69 anys van ser escassos.

El meu sender va ser tan dur, que sempre en ell em vaig trobar multitud de senderistes que baixaven i que excepte quan necessitaven una mica de mi, anaven tan *absorts en la idea de baixar que eren incapaces de veure’m i això em feia sentir-me tremendament solament, així i tot jo els vaig donar les meves reserves d’aigua, el meu menjar i els meus consells i solament et diré que quan en aquests moments sóc a punt d’arribar a la meva destinació, el final de la meva sendera se’m fa tan dur que tinc desitjos de no seguir.

Solament et diré que àdhuc malgrat la seva duresa, la coses belles (saviesa), les plantes (la vegetació que vaig trobar en el meu camí), el bell del paisatge (els diversos entorns que anaven apareixent en la meva sendera), els núvols que en aquests moments (al final dels meus dies) sóc a punt de tocar, m’animen a seguir, doncs penso que el meu premi, al final de la meva sendera serà trobar-me amb Déu i sé que Aquest si existeix?, m’escoltés i li *podreu explicar les meves experiències en la sendera que voluntàriament jo vaig escollir.

Amb el que et transmeto solament pretenc que reflexions i lluitis, doncs intueixo que la teva i jo hem triat senderes semblants, la meva diferència amb tu és que jo sóc a punt d’acabar-ho (la meva vida) i a tu àdhuc et queda molta sendera per arribar a la teva destinació en aquesta vida que t’ha tocat viure. Et convido al fet que reflexions, lluitis i t’enriqueixis interiorment de saviesa tot el que puguis i que triïs si t’atreveixes?, el camí de “subsistir ajudant a la gent”.

Encara ets a temps!

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero), un lliure persador, agnòstic, apartidista, que creu en la justícia, estima la llibertat de les persones i odia a la ciència, quan aquesta és utilitzada per a esclavitzar i portar a la pobresa ia la misèria al 98% dels éssers humans.

Text procedent del meu llibre registrat a nivell universal, en el Registre de la Propietat Intel·lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, titulat “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya (1973- 2016)