Què és per a mi Catalunya?

De Catalunya només diré tres coses i després faré una reflexió:

Per a mi Catalunya és un dels països més antics i amb més història d’Europa i actualment 2016, un dels més marginats i, .. Encara malgrat això, la burrocràcia i l’oligarquia social Europea fa oïdes sordes a les seves legítimes demandes.

Fa quaranta-tres anys que a la panxa d’un tren arribi a Catalunya. Fa seixanta-nou anys, un vint d’octubre, vaig néixer en un petit poble de la Comunitat Manxega i he de dir que d’Espanya geogràficament, conec molt poc.

En aquest país, Catalunya, han nascut els meus fills i tres dels meus cinc néts, encara que entenc perfectament la llengua catalana i la parlo, mai en aquests quaranta-tres anys he tingut problemes bilingües i puc assegurar que gairebé sempre he parlat en llengua castellana sense que això em generés problemes de marginació o desafecte entre les persones que he conviscut.

Jo vaig arribar a Catalunya l’any 1973, procedent d’una regió que llavors encara es deia “Castella la Nova”, marginat socialment per raons ideològiques.

A Catalunya, durant aquests quaranta-tres anys, he lluitat, he sigut feliç, he patit, he criticat i he defensat drets propis i solidaris, com qualsevol altre ciutadà de a peu, però mai ningú, com em va passar llavors al meu lloc de procedència, per no a combregar amb rodes de molí, aquí a Catalunya ningú m’ha tancat socialment les portes, ni les meves possibilitats, així com mai ningú m’ha impedit dir el que sé, el que sento i el que observo, tant si estan o no d’acord amb mi.

Fa una estona, buscant i llegint esdeveniments que van fer referència a la història de Catalunya dels últims tres-cents anys, hi va haver un esdeveniment que em va cridar l’atenció i no va ser un altre què el que després de divuit mesos de setge i lluites aferrissades, aquestes van obligar a capitular el dia 11 setembre 1714 als barcelonins, sent els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, ja que amb això van voler evitar la destrucció total de la ciutat i dels seus defensors.

Un altre esdeveniment que em va cridar l’atenció va ser que el 15 de setembre de 1714, quatre dies després, el duc de Berwick va signar el nomenament de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, la qual sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa la autoritat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent.

Amb això Catalunya va perdre els seus drets, la seva pròpia personalitat i les seves llibertats i això va ser per decret, al començament del regnat del primer rei Borbó, anomenat Felip V.

No fa molts dies, parlant amb una persona gran, en una curiosa tertúlia en un parc públic de la ciutat on visc, Badalona, entre moltes altres coses, aquesta reflexió seva, m’ha animat a comentar-la en aquest llibre:

Ell 11 de setembre de aquest any 2014, faran tres-cents anys en què el primer dels Borbons anomenat Felip V, per la força ens va a prendre tots els nostres drets a ser qui érem, però et puc assegurar, que més o menys d’aquí a tres anys (2017), per aquestes dates (mes de febrer), l’últim dels Borbó, que curiosament es diu Felip VI, indirectament, ens retornarà la llibertat, la qual es negociés al llarg dels sis propers anys (2014-2020 ).

Les meves reflexions a aquest escrit, són:”Un Estat no és veritablement lliure, si la seva pròpia llibertat no li permet la suficient generositat, com per respectar la dels altres Països que estan integrats en ell o, formen part d’aquest”.

L’ésser humà mai serà exteriorment lliure, si no és capaç de controlar mentalment, els seus sentiments, les seves idees i els seus objectius.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.