Jo sóc Catalunya.

Cadenés porto en la meva Ànima que frenen la meva llibertat.

Cadenés ja oxidades que no em deixen cridar,

Les coses que porto en la meva Ànima que m’intenten asfixiar.

Quan jo un dia sigui lliure mil coses voldré explicar,

mil coses que porto dins que ara no puc expressar,

per què cadenes m’han posat que trenquen la meva llibertat?

Fins al dia en què jo sigui lliure no parés de cridar,

perquè tots em sentin,  perquè ja no aguanto més.

La impotència em domina em corroeix la falsedat.

Odi, ràbia i impotència hi ha en la meva Ànima, enyoro la meva llibertat.

Per això:

Cadenés porto en la meva Ànima que frenen la meva llibertat.

El dia que me les trenquin, ningú més me les posarà.

Aquest humil poema meu l’hi dedico a Catalunya i a tots els catalans que la sentin i la vulguin fer seva.  Segurament hi haurà a Catalunya alguns milions de persones que per unes circumstàncies o unes altres han sentit i porten temps sentint les meves mateixes sensacions.

Fa molt temps que jo crit als quatre vents el que sento i el que crec que haig de dir, però les cadenes m’oprimeixen tant que la meva veu és feble.

Aquestes sensacions les vaig escriure, sis mesos abans de la cadena humana de l’11 de setembre de 2013, (començaments de març del 2013),  en record i promoció a aquest important esdeveniment i les vaig enviar personalment per correu electrònic a les següents institucions: Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya, Honorable Senyora presidenta del Parlament de  Catalunya als Senyors de l’Òmnium Cultural de Catalunya , etc. . , etc.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.