Carta a un Amic.

Bona nit Amic, cadascun en aquesta vida hem de seguir la nostra sendera, el meu va començar espiritualment quan vaig néixer, al costat d’una imaginària muntanya i aquest moment se’m van plantejar dues opcions:

La primera era molt fàcil, doncs fins al seu final era de superfície horitzontal i per tant de fàcil de recorregut.

La segona estava en al final de la superfície horitzontal i acabava en la cúspide d’una alta muntanya.

Per a la teva informació et diré que caminar i ascendir per aquesta sendera, per a mi fins a aquests moments m’ha resultat molt dur i,.. els segons que durant aquest recorregut, que és a punt d’acabar, amb prou feines vaig ser feliç i et garanteixo que en aquests 69 anys van ser escassos.

El meu sender va ser tan dur, que sempre en ell em vaig trobar multitud de senderistes que baixaven i que excepte quan necessitaven una mica de mi, anaven tan *absorts en la idea de baixar que eren incapaces de veure’m i això em feia sentir-me tremendament solament, així i tot jo els vaig donar les meves reserves d’aigua, el meu menjar i els meus consells i solament et diré que quan en aquests moments sóc a punt d’arribar a la meva destinació, el final de la meva sendera se’m fa tan dur que tinc desitjos de no seguir.

Solament et diré que àdhuc malgrat la seva duresa, la coses belles (saviesa), les plantes (la vegetació que vaig trobar en el meu camí), el bell del paisatge (els diversos entorns que anaven apareixent en la meva sendera), els núvols que en aquests moments (al final dels meus dies) sóc a punt de tocar, m’animen a seguir, doncs penso que el meu premi, al final de la meva sendera serà trobar-me amb Déu i sé que Aquest si existeix?, m’escoltés i li *podreu explicar les meves experiències en la sendera que voluntàriament jo vaig escollir.

Amb el que et transmeto solament pretenc que reflexions i lluitis, doncs intueixo que la teva i jo hem triat senderes semblants, la meva diferència amb tu és que jo sóc a punt d’acabar-ho (la meva vida) i a tu àdhuc et queda molta sendera per arribar a la teva destinació en aquesta vida que t’ha tocat viure. Et convido al fet que reflexions, lluitis i t’enriqueixis interiorment de saviesa tot el que puguis i que triïs si t’atreveixes?, el camí de “subsistir ajudant a la gent”.

Encara ets a temps!

Autor: Elhiot Roures (Elias Robles Ferrero), un lliure persador, agnòstic, apartidista, que creu en la justícia, estima la llibertat de les persones i odia a la ciència, quan aquesta és utilitzada per a esclavitzar i portar a la pobresa ia la misèria al 98% dels éssers humans.

Text procedent del meu llibre registrat a nivell universal, en el Registre de la Propietat Intel·lectual del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, titulat “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya (1973- 2016)

Anuncios