A totes les víctimes i ferits de les Rambles de Catalunya i Cambrils

Va ser aquest dia maleït, en què jo vaig caminar.

sense saber que el temps és temps, el que jo arribi a perdre,

caminant per les Rambles, la mort a mi em va venir a veure.

El Sinistre va ser aquest dia, el que a mi no em deixo veure:

Els meus projectes, el meu futur, i les meves ànsies d’envellir,

en una bella Catalunya, a la qual jo desitjava viure,

la qual després d’uns anys i anys, per fi jo retornaria a veure,

aquesta terra sempre verda, la que a mi em va veure de néixer.

Va ser una tarda sinistra, d’aquest trist capvespre,

la que acabo amb la meva vida, sense tornar-me a deixar veure:

Aquella, la meva fermosa terra, que un camicace maleït em va sentenciar a no veure.

No sé on jo ara em trobo i Déu no ho aconsegueixo veure?

Serà que Déu ja no existeix o, que jo no ho sé veure?

Tot i així, jo buscare, a aquest Déu insolidari que no va saber preveure,

els errors d’uns homes que per manipular temps al temps,

van acabar amb la meva vida i amb la de  altres tants, més de deu.

Rablas de Calaluya, que baixeu cap al mar.

Milers de gentsustrepitgen i us intenten conquerir.

Accepteu diversitat, oferiu hospitalitat.

Aconseguiu que tots caminin, al mil idiomes parlar.

Tots intercanvien somriures i gaudeixen d’immensa pau.

D’això ja fanunsdies, que jo caminava en pau. Caminantpel centre de les Rambles,

sense pensar en res més.

Al meu costat hi anaven persones, gaudint la seva llibertat.

Totes portaven en ment, només passejar.

Onzeidiomesescolti, segur que algunsmés?

De cop i volta sento carreres i molta gent cridar,

però jo no reacciono i la bèstia a mi em assoliment atrapar.

Acabant amb la meva vida, amb els meus projectes i fins amb mil coses més.

La meva Ànima, del meu s’allibera i busca la immensitat.

Buscant a aquests Déus que l’home ha volgut crear,

Déus, que són injustos? i que permeten matar,

manipulant a la gent en contra de la sevallibertat.

On sóc que no et veig, per què miro i tu no hi ets?

Potser tu mai has existit o, potser no existeixes ja?

Quant donaria jo per veure’t o, saber on estes?

En mi mente no et trobo i junto a mi tú no estás, Perquè tu no em deixes veure’t?

i em deixes gaudir al veure jo la teva ànima neta, encara que sigui en el Més Enllà?

Serà que no has existit, serà que no existeixes ja?

Si tu, al meu ara em dius, on amagat Tu ets?

Jo creés la meva màgia, per al teu costat jo estar,

i dir-te que al teu costat vull viure la meva Eternitat?

A baix queden els meus i milers de molts més,

que clamen de Tu justícia, protecció i llibertat,

en aquest miserable món, que diuen que Tu, un cop vas a crear?

l´Autor: Elhiot Roures (Elías Roures Ferero), un ciutadà del món que creu en les persones, que estima la llibertat i que està en contra del que és injust ¿? Procedeixi d’on procedeixi.

Els meus més profunds sentiments i tot a les víctimes, als seus familiars i als ferits de tan covard atemptat.

El meu reconeixement a les persones solidàries i herois anònimes, les quals en els moments difícils com aquest, “Ahi estam”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 05.- Les meves Poesies i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari. Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s