Quan veig l´alosa alentejar.

Quan veig l’alosa aletejar

joiosa al raig matinador,

com defalleix i es deixa anar,

que el cor li vessa de dolçor,

tan gran enveja m’ha copsat

d’aquell ocell que veig joiós,

que em meravell que el cor, dardat

pel gran desig, no en resti fos.

Ai las, que poc que sé d’amar,

tant que me’n creia sabedor!

Perquè d’amar no em puc estar

la qui no sap raó d’amor.

Roba el meu cor, que és furt malvat,

i el cor del món i el seu, tots dos,

i fuig, deixant-me, en soledat,

desigs ardents, cor anhelós.

Senyor de mi no só d’ençà

d’aquell instant enfollidor

que em va deixar sos ulls mirar,

mirall plaent de gran claror.

Oh mirall, des que m’hi he guaitat,

m’he mort endintre sospirós,

car ensinsant-m’hi, m’hi he ofegat,

així en la font Narcís formós.

Dames que em feu desesperar

ja no em tindreu per defensor,

que si us solia perdonar

ara heu perdut el meu favor.

Veig que cap dama no m’ha aidat

davant la qui em forneix dolors,

car totes sou en falsedat

iguals a infondre les llangors.

La meva dama advera pla

que és dona, cimbell traïdor;

oblida el que ha de desitjar

i fa allò que és ofenedor.

Caigut avall, só malfadat

com foll que es llança als xucladors.

De massa enlaire que he pujat

ara em fereix un fat irós.

De pietat ja no n’hi ha

  • jo mai no en fui coneixedor -,

car qui l’hauria de servar

no en té pas gens. Qui en té, Senyor?

Oh, quina estranya crueltat,

deixar que em mori, dolençós,

orbat de bé i de pietat,

sense l’ajut d’ella, amorós!

Puix que no em val plorar o pregar

ni el dret que tinc pel meu dolor,

i el meu amor és ben en va,

ja no li faig cap més llaor.

M’allunyo d’ella, ja he finat,

m’ha mort i marxo malmirrós

no sé pas on, exiliat

de sa volença, entre foscors.

Tristany, si res no us he donat,

és perquè fujo, corcuitós,

d’amor i joia bandejat,

deixant el cant, a exili ombrós.

l¨Autor: Bernart de Ventadorn (1147- 1170)

Anuncios
Esta entrada fue publicada en 08.- Diverses Reflexions d'altres Autors. Diversas Reflexiones de otros Autores., 13.- Diversitat de texts escrits en Llengua Catalana. Diversidad de textos escritos en Lengua Catalana., 15.- Versos en Llengua Catalana, d'humor, medievals i contemporanis., 16.- Poetas Universales de todos los siglos en lengua Española. y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deixa un comentari. Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s