Brut d´Amor

Català:

Brut d´Amor

La tens presonera  dins un jardí d’hivern grisós

i li fas l’amor només amb el tacte dels somnis.

Una aurèola d’olors besa l’espaventosa solitud,

tot enfebrant una existència que s’estima a batzegades.

I li resseguiràs immòbil l’orografia groguenca del seu cos

amb la peresa exasperant de la memòria.

I a poc a poc aniràs robant mil imatges emboirades;

carícies sostretes de dins la fosca capsa dels records.

I altra cop, tot d’una,  s’amararà la freda cambra de l’insomni.

Autor: Ramón Trias

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 08. Diverses Reflexions d'altres Autors. i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari. Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s