01.- El meu perfil: de l´Elhiot Roures.


El meu perfil.

Fa més de mig segle que em dedico en pla autodidacta, la majoria de vegades, a investigar sobre, el perquè de les coses? Les que a tot el llarg de la meva vida m’han anat sorgint.

.M’agrada el món m’encanta la gent, estimo la llibertat, crec en les persones i en els motius què a aquestes els porten a actuar d’una manera o d’altra en les seves diverses facetes d’aquest quefer diari, que cada dia la vida ens va plantejant .

On més i millor he après sempre, ha sigut a “la Universitat de la vida”. Aquesta amb les seves virtuts, amb les meves implicacions, amb els meus errors, amb els meus èxits, amb els seus mitjans i la seva diversitat, m’han aportat, saviesa, paciència , sensibilitat, desitjos d’ajudar amb fets, patiment, moments feliços, situacions de ràbia i impotència, així com moments d’enveja sana cap a altres persones pels seus coneixements i actes positius, el que ha creat en mi les condicions idònies suficients per intentar en cada moment de la meva vida, “subsistir aprenent i ajudant a la gent”.

En aquests instants al meu cap, hi ha coneixements i inquietuds com en la majoria de persones, i puc assegurar que malgrat i tot això, gaudeixo d’una immensa pau interior, a més d’una inquieta i incerta vellesa.

M’agrada utilitzar la meva ment per sentir sensacions i transmetre a altres els meus coneixements aconseguits, com és el cas d’aquesta nova pajina web.

M’agraden els temes relacionats amb l’Art, la Ciència, la Cultura, la Societat, la Convivència, la Natura, la Salut Física i Mental, a més del Agnosticisme i altres coneixements filosòfics i històrics relacionats amb la filosofia de la vida.

M’encanta escriure poemes reflexius, místics, crítics i romàntics, així com temes relacionats amb la narrativa de ficció, la crítica social i les teràpies naturals.

Durant els últims trenta-tres anys vaig ser terapeuta, em dediqui a les medicines alternatives i a realitzar amb els meus pacients, complementariament,  diversos tipus de teràpies naturals i calculo que durant aquest temps hauré ajudat complementàriament a unes trenta-cinc mil persones amb problemes de salut crònics, aconseguint en la majoria de casos, una millor qualitat de vida i resultats positius en les persones que acudien sol·licitar els meus serveis o, a rebre els meus consells o,  aplicacions terapèutiques, de la qual cosa em sento molt orgullós, ja que la meva filosofia va ser sempre: “subsistir ajudant a la gent “.

El meu patrimoni personal en aquests moments,  és  saviesa mental, una modesta pensió, una bicicleta vella, un ordinador, una impressora i munts de llibres rejistrats i apunts abundants diversos sobre multitud de temes.

També m’encanta informar pel mitjà que sigui sobre assumptes relacionats amb tot això, sempre que aquests puguin ser d’utilitat o, d’interès general per als receptors que per un mitjà o un altre m’ho sol·licitin.

En aquests moments tinc setenta anys, estic jubilat, amb diversos problemes de salut, tot i que mentalment penso i desitjaria tenir trenta. Estic fent treballs i realitzant activitats que a tot el llarg de la meva vida laboral em va ser impossible realitzar, activitats solidaries literaries,  activitats domèstiques, gestions diverses familiars i un llarg etcètera.

Segueixo fent des de 1981 fins a desembre d’aquest any 2016, diversitat de “Activitats Solidàries Altruistes”, en les què m’integro tant, que el dia següent, la meva salut es ressent.

En cada moment de la meva vida, intento controlar totes les meves emocions tant positives com negatives, això sí, sempre que les circumstàncies i les condicions m’ho permeten.

De vegades, molt poques, sóc molt feliç amb les persones que m’envolten i altres pateixo per la seva absència i complicitat mental, sense que elles en cap moment ho notin.

Una de les coses que més por m’ha donat en aquesta vida, ha estat ser invisible davant la vista dels altres en la majoria dels moments més difícils de la meva vida, encara malgrat estar envoltat de gent coneguda, familiars i,. . Amics? i no obstant això ser completament invisible per a tots ells i les meves necessitats d’afecte o de motivació, en aquests tremends moments em van fer sentir-me terriblement sol.

Sempre que coincideixo amb altres persones, les intento escoltar i si puc, la majoria de vegades els ajudo, però algunes d’elles, de vegades són incapaços de veure, escoltar-me i entendar-me fins que ells no han acabat de exposar els seus problemes, encara que això comporti hores. Et puc assegurar que aquestes sensacions no les desitjo a ningú.

He de dir-te que sempre he dit i escrit el que he sentit i pensat, encara que de vegades no fos dirigit a les persones idònies o adequades.

La frase que més m’ha impactat en la meva vida és:   “No és més llest el que més sap, sinó el que millor posa en pràctica el que aprèn”.

Per les meves idees i la meva manera de pensar i actuar, a tot el llarg de la meva vida se m’han tancat multitud d’opcions, de portes i relacions socials, de la qual cosa no em penedeixo i, si una altra vegada tornés a néixer, i em trobés en situacions semblants, tornaria a fer el mateix.

Sóc republicà actiu i investigador agnòstic convençut, més o menys des dels 16 anys, la qual cosa la majoria de vegades em va crear i em segueix creant problemes d’incomprensió i indiferència, la qual cosa em motiva encara més a ser i sentir-me com sóc i perquè ho sóc

Des del meu punt de vista, el Agnosticisme és una manifestació filosòfica, mitjançant la qual tot coneixement sobre aquells conceptes que transcendeixen a la nostra experiència terrenal de caràcter místic i filosòfic, són inaccessibles a la comprensió humana.

Aquesta paraula es deriva del vocable grec  ἄγνωστος (Agnostos), que significa: “ignot” o, “no conegut”.

Com a seguidor de l’agnosticisme que em sento, dins dels meus plantejaments és difícil considerar qüestions de caràcter filosòfiques, les quals estiguin en coincidència amb realitats no demostrables, les quals es troben més enllà del nostre enteniment, dins el raonament humà, el que em demostra sentir-me incapaç d’accedir coherentment a uns coneixements sobre el concepte místic de Déu, així com d’afirmar racionalment la seva existència, basant-me en tot moment en conceptes no demostrables físics o espirituals que em permetin afirmar la seva existència real.

Això no vol dir que jo no sigui respectuós cap a altres formes de pensament, tant si aquests són filosòfics o, místics, sempre que aquestes siguin coherents i no atemptin contra la llibertat o, manipulació individual o, col·lectiva dels éssers humans.

M’agrada en la intimitat llegir molt i escriure bastant, així com realitzar diversitat d’activitats solidàries i socials i totes elles altruistes, a més de dir a altres pel mitjà que sigui, quan es donin les circumstàncies, el que sento, el que penso, el que se i, el que desig. També m’agrada la música clàssica, sobretot els boleros, la música catalana i qualsevol tipus de música romàntica o melodiosa.

M’encanta integrar-me i saber la història dels llocs que a tot el llarg de la meva vida vaig coneixent. M’agrada la gent que sap expressar-se i escoltar.

M’encanta haver viscut durant els darrers quaranta-quatre  anys en un dels més solidaris, coherents, treballadors i hospitalaris països del nord-est de la península ibèrica: “Catalunya”. En aquest país he trobat la meva autoestima i la meva llibertat per criticar i defensar el que no creia just, així com els mitjans al meu abast per sentir-me lliure i discretament ajudar a altres a ser-ho.

Per als que no em coneixen sóc súper introvertit, però als quals vaig coneixent, sempre que les circumstàncies m’ho permeten, intento que se sentin molt bé quan estan amb mi i és per això, que m’encanta dialogar amb ells i quan em sento bé , puc xerrar amb grups minúsculs i fins i tot amb multituds, i sempre intento dir-los el que intueixo que ells volen aprendre de mi, sense importar-me el temps que per a això faci servir.

Espero i desitjaria que et llegeixis el meu nou llibre  solidari titulat “Mis Nueve Senderos Mentales”,  que siguis feliç fent-ho, que gaudeixis dels seus continguts, que et cabregis si no coincidim, que molts dels meus treballs, els sentis com teus i com jo, et sentis el protagonista de cada un d’ells i aprenguis coses noves i, … sobretot, si us plau, no deixis de promocionar el meu llibre solidari, si et plau.

Rep la meva gratitud i afecte anticipats.

Elhiot Roures: pseudònim literari.

Elías Robles Ferrero: el meu nom real.

El meu sobrenom com a conferenciant solidari: professor Saile Selbor.

Des de 1980, hauré realitzat unes 1028 activitats solidàries desinteressades, en diferents llocs de Catalunya i algunes d’elles a la ciutat de Madrid. D’aquestes activitats, des del 2008 fins al desembre del 2015, unes 300 d’elles, han sigut a canvi d’aliments solidaris, totes elles a Barcelona i en diversos llocs de la seva Àrea Metropolitana.

progres.i.natura@gmail.com: el meu correu de contacte.

Catalunya: el país d’un català d’origen espanyol.

La meva ideologia: Republicà des dels 16 anys, (apartidista des de 1990) Tinc 70 anys i aquest ( el 20 d´octubre 2017), compliré 71 i segueixo sent Republicà i d’Esquerres. encara que no milito en cap partit, jo sempre he votat i mentre em deixin ho seguiré fent.

La meva religió: Cap, tot i que basant-se en la ciència, possiblement hi hagi alguna cosa coherent ?, la qual segurament, d’existir ?, ho sabré el dia en què mori, però no tinc cap interès.

“La meva idea com a investigador crònic de la filosofia agnòstica, és que quan un individu mor, la seva energia se dilueix en l’ambient i la seva part física torna a la terra”.

No m’importa que no coincideixis amb mi, però si el que tu creus és coherent i no limita la llibertat d’altres, pots creure en el que creguis?

Possiblement, observis en aquesta pajina web,  que alguns dels meus treballs fan referència a Déu ?, això no vol dir que jo em identifiqui amb aquest concepte, això no és així, aquestes només són conclusions d’un “lliurepensador”, el qual en aquests moments, pensa i transmet el que circumstancialment, la seva ment li reflexiona.