L’honradesa d’una persona

L’honradesa d’una persona mai es manifesta amb paraules, aquesta s’ha de demostrar en cada moment amb fets i resultats veridics demostrables.

Autor: Elhiot Roures, Elías Robles Ferrero,

Publicado en 06.- Les meves reflexions mentals diuversas. Mis reflexiones mentales diversas., 13.- Diversitat de texts escrits en Llengua Catalana. Diversidad de textos escritos en Lengua Catalana., 18.- Critiques Socials. Criticas Sociales | Etiquetado , , | Deja un comentario

Xiriço ibèric

 

No es lo mateix “un cabro de cabres” (Mascle cabriò) que “un cabro social (Xiriço ibèric).

Autor: Elhiot Roures (Elías Robles Ferrero)

 

Publicado en 06.- Les meves reflexions mentals diuversas. Mis reflexiones mentales diversas., 15.- Versos en Llengua Catalana, d'humor, medievals i contemporanis., 18.- Critiques Socials. Criticas Sociales | Etiquetado , , | Deja un comentario

Una Societat Justa.

Una Societat Justa, no és aquella que ho controla tot, sinó aquella que socialment ho comparteix tot.

Autor: Elhiot Roures (Elías Robles Ferrero)

Publicado en 06.- Les meves reflexions mentals diuversas. Mis reflexiones mentales diversas., 13.- Diversitat de texts escrits en Llengua Catalana. Diversidad de textos escritos en Lengua Catalana., 18.- Critiques Socials. Criticas Sociales | Etiquetado , , | Deja un comentario

Salud completa.

Gozar de completa salud, es algo que está en nosotros mismos, el amor es una de sus claves y se convierte en una potencia increíble.

Autor: Uri Geller.

Publicado en 08.- Diverses Reflexions d'altres Autors. Diversas Reflexiones de otros Autores., 14.- Diversidad de textos escritos en Lengua Española. Diversitat de textos escrits en Llengua Espanyola. | Etiquetado | Deja un comentario

La política és l’art de buscar problemes, La política es el arte de buscar problemas

La política és l’art de buscar problemes

Català:

La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

Español:

La política es el arte de buscar problemas

La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados.

Autor: Autor: Groucho Marco

Publicado en 08.- Diverses Reflexions d'altres Autors. Diversas Reflexiones de otros Autores., 18.- Critiques Socials. Criticas Sociales | Etiquetado , | Deja un comentario

Ara no conec raó

Ara no conec raó

de què ens poguem revestir,

si el bon Déu volem servir.

Per nostra salvació

volgué passió sofrir.

El sepulcre hem perdut primerament

i ara veiem que Espanya es va perdent.

No anar a Orient fou clara traïció,

mes aquí no hem de témer mar ni vent.

Quina altres mals hem de sofrir pitjors?

Ha de tornar a morir Déu amorós?

D’Ell mateix va fer-nos do

quan els pecats va delir

i molt hem de beneir

la nostra redempció.

Doncs qui vol viure en morir

que lliuri a Déu sa vida encontinent,

com Ell ho féu, morint liberalment.

Sabem que hem de morir, però com, no.

Ai, que a tort viu, el qui temor no sent!

De viure molt, tothom és cobejós,

però morir per Déu fa l’home honrós.

Vegeu de quina faisó

la gent erra el seu camí:

el cos, que si vol fugir

de la mort, no té perdó,

tothom vol salvar i servir.

De l’esperit no tenim mirament

bé que podem salvar-lo de turment.

Que pensi cadascú si és desraó

i així desitjarà el departiment.

Que no temi pobresa el pietós.

Sols que comenci, Déu és generós.

Si hi ha bona intenció,

armes prou podrà tenir,

que Déu el pot proveir

o el nostre rei d’Aragó.

Aquest rei no ha de jaquir

cap bon guerrer que lluita amb cor valent

puix que veiem que empara tanta gent.

Bé cal que a Déu faci estimació,

que l’honrarà a canvi d’honrament.

Ell el coronarà ben gloriós

aquí o al cel, si aquest son desig fos.

Que no faci atenció

el rei de Castella, si

alguns el bescanten, ni

pateixi per la vençó.

Que a Déu li ha d’agrair

que per ell cerqui més enaltiment.

El seu valor pujarà d’u a cent

si en endavant vol Déu per companyó,

car Ell no vol sinó agraïment.

Si amb Déu el rei no té el cor orgullós,

mereixerà les més altes llaors.

Prea no desitgem a folla gent.

Com més alts van, cauen més fàcilment.

Construïm amb fidel devoció,

en el valor; qui en fuig prou va caient.

Que tot el que és més noble i valuós

és Déu qui ens ho ha donat, totpoderós.

Bon Aziman, Déu us crida insistent,

car us voldria guanyar bellament.

Us manté honrat, i n’he fruïció.

No espereu pas que Ell canviï d’intent,

ans feu-ho vós; que d’un bé en traurà cent,

l’humil; el qui no ho és caurà forçós.

l´Autor: Folquet de Marselha (¿1178-1231?)

Publicado en 08.- Diverses Reflexions d'altres Autors. Diversas Reflexiones de otros Autores., 13.- Diversitat de texts escrits en Llengua Catalana. Diversidad de textos escritos en Lengua Catalana., 15.- Versos en Llengua Catalana, d'humor, medievals i contemporanis., 16.- Poetas Universales de todos los siglos en lengua Española. | Etiquetado | Deja un comentario

Quan veig l´alosa alentejar.

Quan veig l’alosa aletejar

joiosa al raig matinador,

com defalleix i es deixa anar,

que el cor li vessa de dolçor,

tan gran enveja m’ha copsat

d’aquell ocell que veig joiós,

que em meravell que el cor, dardat

pel gran desig, no en resti fos.

Ai las, que poc que sé d’amar,

tant que me’n creia sabedor!

Perquè d’amar no em puc estar

la qui no sap raó d’amor.

Roba el meu cor, que és furt malvat,

i el cor del món i el seu, tots dos,

i fuig, deixant-me, en soledat,

desigs ardents, cor anhelós.

Senyor de mi no só d’ençà

d’aquell instant enfollidor

que em va deixar sos ulls mirar,

mirall plaent de gran claror.

Oh mirall, des que m’hi he guaitat,

m’he mort endintre sospirós,

car ensinsant-m’hi, m’hi he ofegat,

així en la font Narcís formós.

Dames que em feu desesperar

ja no em tindreu per defensor,

que si us solia perdonar

ara heu perdut el meu favor.

Veig que cap dama no m’ha aidat

davant la qui em forneix dolors,

car totes sou en falsedat

iguals a infondre les llangors.

La meva dama advera pla

que és dona, cimbell traïdor;

oblida el que ha de desitjar

i fa allò que és ofenedor.

Caigut avall, só malfadat

com foll que es llança als xucladors.

De massa enlaire que he pujat

ara em fereix un fat irós.

De pietat ja no n’hi ha

  • jo mai no en fui coneixedor -,

car qui l’hauria de servar

no en té pas gens. Qui en té, Senyor?

Oh, quina estranya crueltat,

deixar que em mori, dolençós,

orbat de bé i de pietat,

sense l’ajut d’ella, amorós!

Puix que no em val plorar o pregar

ni el dret que tinc pel meu dolor,

i el meu amor és ben en va,

ja no li faig cap més llaor.

M’allunyo d’ella, ja he finat,

m’ha mort i marxo malmirrós

no sé pas on, exiliat

de sa volença, entre foscors.

Tristany, si res no us he donat,

és perquè fujo, corcuitós,

d’amor i joia bandejat,

deixant el cant, a exili ombrós.

l¨Autor: Bernart de Ventadorn (1147- 1170)

Publicado en 08.- Diverses Reflexions d'altres Autors. Diversas Reflexiones de otros Autores., 13.- Diversitat de texts escrits en Llengua Catalana. Diversidad de textos escritos en Lengua Catalana., 15.- Versos en Llengua Catalana, d'humor, medievals i contemporanis., 16.- Poetas Universales de todos los siglos en lengua Española. | Etiquetado | Deja un comentario