” Buscando en mi inmensidad”.

A tots els meus seguidors: Si en “Missatges” em deixeu el vostre correu electrònic, jo privadament us enviaré el meu llibre solidari en pdf “Buscando en mi inmensidad” i diverses poesies dedicades a Catalunya. pensar que us va a agradar els seus continguts. Elias robles

 

Soy Antonio, investigador.

Hola Elias

Me llamo Antonio y soy médico pediatra en el servicio de Oncología Pediátrica del Hospital Universitario La Paz. Junto a un gran equipo de profesionales, cada día investigo para encontrar soluciones frente al cáncer infantil. Me paso los días buscando nuevos tratamientos para que los niños puedan seguir disfrutando de su vida como niños y para que el cáncer solo sea una pequeña parada en su camino.

Me gustaría hablarte de Marta, de María, de Daniel y de todos los niños a los que hemos ayudado a sobrevivir al cáncer gracias a nuestros proyectos de investigación. Te hablaría durante horas de la alegría de sus padres al saber que sus hijos lo han logrado, que el cáncer ha desaparecido de sus vidas. No te puedes imaginar la profunda felicidad que siento cuando puedo dar una noticia así.

Me encantaría decirte que hemos logrado encontrar una solución definitiva para todos los niños con cáncer, pero no puedo. El cáncer infantil es hoy la principal causa de muerte entre los niños hasta los 12 años en España y sin embargo, la investigación sigue siendo terriblemente escasa.

Todos nuestros fondos están destinados a la investigación y la única manera que tenemos para seguir investigando es contar con el apoyo de personas que, como tú, se sienten comprometidas con la lucha contra el cáncer.

Hoy, Elias, me atrevo a pedirte que te hagas socio de CRIS contra el Cáncer. No podemos dejar de buscar la solución definitiva para todos los niños que sufren cáncer. Ayúdanos, y hazte socio pinchando en este enlace:

https://actua.criscancer.org/haztesocio/datos

Gracias de corazón,

Antonio

Fundación CRIS contra el Cáncer
Calle Princesa de Éboli 9, local B, 28050 Madrid

La Fundación CRIS nace con un único objetivo: vencer al cáncer a través de la investigación. Un desafío enorme pero que justifica todo el esfuerzo, el talento y el compromiso necesario para conseguirlo, y que además, cada día, nos llena de esperanza y vida.

Porque con CRIS, invertir en investigación es invertir en vida.

No es lo mismo.

No es lo mismo vivir sintiéndote parte de tu País, que vivir, casi sin conocerlo.
No es lo mismo vivir en y por tu País, que sólo vivir de él.
Cada individuo, no es del País donde ha nacido, sino del País donde vive y comparte.
Estas reflexiones, las sentí después de asistir a la última Diada del 11 de septiembre de 2015.
Venía en el metro con dirección a mi casa, junto a mi mujer y mi hija menor y había un grupo de personas que en lengua catalana, decían lo siguiente:
Se piensan estos cortos de inteligencia, que con sus movidas, nosotros dejaremos de ser y sentirnos españoles.
Después de  escucharlos, en estos momentos y en ese lugar, con tristeza, en castellano pensé:
“Hay catalanes que han nacido en Catalunya y aún así, tampoco se han adaptado a ser catalanes, como este grupo, estos son los peores, se sienten españoles.
“Nunca podrás ser y sentirse esclavo de dos Amos  a la vez o, lo eres de uno o, lo eres del otro”. Si buscas tu libertad, sólo la consiguieras si desde tu esclavitud, solo has de pertenecer a uno, ya que es muy difícil que los dos te hagan libre y tu morirás antes de conseguirlo “.
El día en que yo muera, dejaré de ser un esclavo de mi vida.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

Què és per a mi Catalunya?

De Catalunya només diré tres coses i després faré una reflexió:

Per a mi Catalunya és un dels països més antics i amb més història d’Europa i actualment 2016, un dels més marginats i, .. Encara malgrat això, la burrocràcia i l’oligarquia social Europea fa oïdes sordes a les seves legítimes demandes.

Fa quaranta-tres anys que a la panxa d’un tren arribi a Catalunya. Fa seixanta-nou anys, un vint d’octubre, vaig néixer en un petit poble de la Comunitat Manxega i he de dir que d’Espanya geogràficament, conec molt poc.

En aquest país, Catalunya, han nascut els meus fills i tres dels meus cinc néts, encara que entenc perfectament la llengua catalana i la parlo, mai en aquests quaranta-tres anys he tingut problemes bilingües i puc assegurar que gairebé sempre he parlat en llengua castellana sense que això em generés problemes de marginació o desafecte entre les persones que he conviscut.

Jo vaig arribar a Catalunya l’any 1973, procedent d’una regió que llavors encara es deia “Castella la Nova”, marginat socialment per raons ideològiques.

A Catalunya, durant aquests quaranta-tres anys, he lluitat, he sigut feliç, he patit, he criticat i he defensat drets propis i solidaris, com qualsevol altre ciutadà de a peu, però mai ningú, com em va passar llavors al meu lloc de procedència, per no a combregar amb rodes de molí, aquí a Catalunya ningú m’ha tancat socialment les portes, ni les meves possibilitats, així com mai ningú m’ha impedit dir el que sé, el que sento i el que observo, tant si estan o no d’acord amb mi.

Fa una estona, buscant i llegint esdeveniments que van fer referència a la història de Catalunya dels últims tres-cents anys, hi va haver un esdeveniment que em va cridar l’atenció i no va ser un altre què el que després de divuit mesos de setge i lluites aferrissades, aquestes van obligar a capitular el dia 11 setembre 1714 als barcelonins, sent els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, ja que amb això van voler evitar la destrucció total de la ciutat i dels seus defensors.

Un altre esdeveniment que em va cridar l’atenció va ser que el 15 de setembre de 1714, quatre dies després, el duc de Berwick va signar el nomenament de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, la qual sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa la autoritat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent.

Amb això Catalunya va perdre els seus drets, la seva pròpia personalitat i les seves llibertats i això va ser per decret, al començament del regnat del primer rei Borbó, anomenat Felip V.

No fa molts dies, parlant amb una persona gran, en una curiosa tertúlia en un parc públic de la ciutat on visc, Badalona, entre moltes altres coses, aquesta reflexió seva, m’ha animat a comentar-la en aquest llibre:

Ell 11 de setembre de aquest any 2014, faran tres-cents anys en què el primer dels Borbons anomenat Felip V, per la força ens va a prendre tots els nostres drets a ser qui érem, però et puc assegurar, que més o menys d’aquí a tres anys (2017), per aquestes dates (mes de febrer), l’últim dels Borbó, que curiosament es diu Felip VI, indirectament, ens retornarà la llibertat, la qual es negociés al llarg dels sis propers anys (2014-2020 ).

Les meves reflexions a aquest escrit, són:”Un Estat no és veritablement lliure, si la seva pròpia llibertat no li permet la suficient generositat, com per respectar la dels altres Països que estan integrats en ell o, formen part d’aquest”.

L’ésser humà mai serà exteriorment lliure, si no és capaç de controlar mentalment, els seus sentiments, les seves idees i els seus objectius.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

La Primera Dimensión.

Que equivocados estamos los seres humanos si creemos que  los habitantes del planeta Tierra, somos los únicos seres del Universo.

Científicamente se podría demostrar, por sus características generales, que muchos lugares del Universo reúnen condiciones similares a las nuestras, por lo tanto:¿por qué no ha de haber formas de vida biológica o, energética en otros lugares del mismo.

Autor: Elies Roures, Un librepensador, alquimista mental y agnóstico. texto procedente de mi libro registrado a nivel Universal: “Akhineht y sus Origenes Místicos”.