No es lo mismo.

No es lo mismo vivir sintiéndote parte de tu País, que vivir, casi sin conocerlo.
No es lo mismo vivir en y por tu País, que sólo vivir de él.
Cada individuo, no es del País donde ha nacido, sino del País donde vive y comparte.
Estas reflexiones, las sentí después de asistir a la última Diada del 11 de septiembre de 2015.
Venía en el metro con dirección a mi casa, junto a mi mujer y mi hija menor y había un grupo de personas que en lengua catalana, decían lo siguiente:
Se piensan estos cortos de inteligencia, que con sus movidas, nosotros dejaremos de ser y sentirnos españoles.
Después de  escucharlos, en estos momentos y en ese lugar, con tristeza, en castellano pensé:
“Hay catalanes que han nacido en Catalunya y aún así, tampoco se han adaptado a ser catalanes, como este grupo, estos son los peores, se sienten españoles.
“Nunca podrás ser y sentirse esclavo de dos Amos  a la vez o, lo eres de uno o, lo eres del otro”. Si buscas tu libertad, sólo la consiguieras si desde tu esclavitud, solo has de pertenecer a uno, ya que es muy difícil que los dos te hagan libre y tu morirás antes de conseguirlo “.
El día en que yo muera, dejaré de ser un esclavo de mi vida.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

Què és per a mi Catalunya?

De Catalunya només diré tres coses i després faré una reflexió:

Per a mi Catalunya és un dels països més antics i amb més història d’Europa i actualment 2016, un dels més marginats i, .. Encara malgrat això, la burrocràcia i l’oligarquia social Europea fa oïdes sordes a les seves legítimes demandes.

Fa quaranta-tres anys que a la panxa d’un tren arribi a Catalunya. Fa seixanta-nou anys, un vint d’octubre, vaig néixer en un petit poble de la Comunitat Manxega i he de dir que d’Espanya geogràficament, conec molt poc.

En aquest país, Catalunya, han nascut els meus fills i tres dels meus cinc néts, encara que entenc perfectament la llengua catalana i la parlo, mai en aquests quaranta-tres anys he tingut problemes bilingües i puc assegurar que gairebé sempre he parlat en llengua castellana sense que això em generés problemes de marginació o desafecte entre les persones que he conviscut.

Jo vaig arribar a Catalunya l’any 1973, procedent d’una regió que llavors encara es deia “Castella la Nova”, marginat socialment per raons ideològiques.

A Catalunya, durant aquests quaranta-tres anys, he lluitat, he sigut feliç, he patit, he criticat i he defensat drets propis i solidaris, com qualsevol altre ciutadà de a peu, però mai ningú, com em va passar llavors al meu lloc de procedència, per no a combregar amb rodes de molí, aquí a Catalunya ningú m’ha tancat socialment les portes, ni les meves possibilitats, així com mai ningú m’ha impedit dir el que sé, el que sento i el que observo, tant si estan o no d’acord amb mi.

Fa una estona, buscant i llegint esdeveniments que van fer referència a la història de Catalunya dels últims tres-cents anys, hi va haver un esdeveniment que em va cridar l’atenció i no va ser un altre què el que després de divuit mesos de setge i lluites aferrissades, aquestes van obligar a capitular el dia 11 setembre 1714 als barcelonins, sent els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, ja que amb això van voler evitar la destrucció total de la ciutat i dels seus defensors.

Un altre esdeveniment que em va cridar l’atenció va ser que el 15 de setembre de 1714, quatre dies després, el duc de Berwick va signar el nomenament de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, la qual sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa la autoritat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent.

Amb això Catalunya va perdre els seus drets, la seva pròpia personalitat i les seves llibertats i això va ser per decret, al començament del regnat del primer rei Borbó, anomenat Felip V.

No fa molts dies, parlant amb una persona gran, en una curiosa tertúlia en un parc públic de la ciutat on visc, Badalona, entre moltes altres coses, aquesta reflexió seva, m’ha animat a comentar-la en aquest llibre:

Ell 11 de setembre de aquest any 2014, faran tres-cents anys en què el primer dels Borbons anomenat Felip V, per la força ens va a prendre tots els nostres drets a ser qui érem, però et puc assegurar, que més o menys d’aquí a tres anys (2017), per aquestes dates (mes de febrer), l’últim dels Borbó, que curiosament es diu Felip VI, indirectament, ens retornarà la llibertat, la qual es negociés al llarg dels sis propers anys (2014-2020 ).

Les meves reflexions a aquest escrit, són:”Un Estat no és veritablement lliure, si la seva pròpia llibertat no li permet la suficient generositat, com per respectar la dels altres Països que estan integrats en ell o, formen part d’aquest”.

L’ésser humà mai serà exteriorment lliure, si no és capaç de controlar mentalment, els seus sentiments, les seves idees i els seus objectius.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

No és el mateix.

 

No és el mateix viure sentint-te part del teu País, que viure-hi, gairebé sense conèixer-lo.

No és el mateix viure en i pel teu País, que només viure d’ell.

Cada individu, no és del País a on ha nascut, sinó del País a on viu i comparteix.

Aquestes reflexions, les vaig sentir després d’assistir a la darrera Diada de l’11 de setembre del 2015.

Venia al metro amb direcció a casa meva, al costat de la dona i la filla menor i hi havia un grup de persones que en llengua catalana, deien el següent:

Es pensen aquests curts d’intel·ligència, que amb les seves mogudes, nosaltres deixarem de ser i sentir-nos catalans i espanyols.

Després escoltar-los, en aquests moments i en aquell lloc, amb tristesa, en castellà vaig pensar:

“Hi ha catalans que han nascut a Catalunya i tot i així, tampoc s’han adaptat a ser catalans, com aquest grup, aquests són els pitjors, se senten espanyols.

“Mai podràs ser i sentir-se esclau de dos Amos alhora o, ho ets d’un o, ho ets de l’altre”. Si busques la teva llibertat, només la aconseguissis si des de la teva esclavitud, al sol pertànyer a un, ja que és molt difícil que els dos et facin lliure i tu moriràs abans d’aconseguir-ho “.

El dia en què jo mori, deixaré de ser un esclau de la  meva vida.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

La Primera Dimensión.

Que equivocados estamos los seres humanos si creemos que  los habitantes del planeta Tierra, somos los únicos seres del Universo.

Científicamente se podría demostrar, por sus características generales, que muchos lugares del Universo reúnen condiciones similares a las nuestras, por lo tanto:¿por qué no ha de haber formas de vida biológica o, energética en otros lugares del mismo.

Autor: Elies Roures, Un librepensador, alquimista mental y agnóstico. texto procedente de mi libro registrado a nivel Universal: “Akhineht y sus Origenes Místicos”.

Si jo anés científic o, un místic?

 

Si jo anés Científic pensaria: Que després de la mort cadascuna de les parts que formen un organisme viu, tornarien als seus orígens:

  • La Part fisiològica tornaria a formar part de la Terra
  • La part energètica tornaria a formar part de l’Univers, diluint-se en ell i per tant desapareixent a tots els nivells de consciència.

Si jo anés místic desitjaria amb totes les meves forces que:

  • La Part fisiològica tornaria a formar part de la Terra.
  • La part energètica evolucionés feia Plànols Superiors de Consciència,  l’objectiu final de la qual anés trobar-me en Harmonia amb mi mateix i com a conseqüència a això, que es donessin les condicions de connectar amb l’Energia o, Energies Superiors, dins de la seva pròpia Immensitat.

  • Possiblement tu et pensis:

    Que nassos sóc jo, si Científic, Misticista o, Ateu?

    La meva resposta:

    En segons quines fases o situacions de la meva vida, les tres coses. El que m’ha portat genèricament a ser Agnòstic, crec que alguna cosa deuria haver-hi, però solament ho sabré quan mori i t’asseguro que en el més profund de mi Ser, m’agradaria que quan aquest moment arribi,  Alguna cosa hi hagués?

    D’haver-hi un Ordre Superior que regeix o, hauria de regir intel·ligentment?,  l’actual Univers, aquest Ordre o, Ser Superior?, possiblement sigui Superior, però terriblement insensible, insolidari i sanguinari.

    Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

    Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.