” Buscando en mi inmensidad”.

A tots els meus seguidors: Si en “Missatges” em deixeu el vostre correu electrònic, jo privadament us enviaré el meu llibre solidari en pdf “Buscando en mi inmensidad” i diverses poesies dedicades a Catalunya. pensar que us va a agradar els seus continguts. Elias robles

 

Què és per a mi Catalunya?

De Catalunya només diré tres coses i després faré una reflexió:

Per a mi Catalunya és un dels països més antics i amb més història d’Europa i actualment 2016, un dels més marginats i, .. Encara malgrat això, la burrocràcia i l’oligarquia social Europea fa oïdes sordes a les seves legítimes demandes.

Fa quaranta-tres anys que a la panxa d’un tren arribi a Catalunya. Fa seixanta-nou anys, un vint d’octubre, vaig néixer en un petit poble de la Comunitat Manxega i he de dir que d’Espanya geogràficament, conec molt poc.

En aquest país, Catalunya, han nascut els meus fills i tres dels meus cinc néts, encara que entenc perfectament la llengua catalana i la parlo, mai en aquests quaranta-tres anys he tingut problemes bilingües i puc assegurar que gairebé sempre he parlat en llengua castellana sense que això em generés problemes de marginació o desafecte entre les persones que he conviscut.

Jo vaig arribar a Catalunya l’any 1973, procedent d’una regió que llavors encara es deia “Castella la Nova”, marginat socialment per raons ideològiques.

A Catalunya, durant aquests quaranta-tres anys, he lluitat, he sigut feliç, he patit, he criticat i he defensat drets propis i solidaris, com qualsevol altre ciutadà de a peu, però mai ningú, com em va passar llavors al meu lloc de procedència, per no a combregar amb rodes de molí, aquí a Catalunya ningú m’ha tancat socialment les portes, ni les meves possibilitats, així com mai ningú m’ha impedit dir el que sé, el que sento i el que observo, tant si estan o no d’acord amb mi.

Fa una estona, buscant i llegint esdeveniments que van fer referència a la història de Catalunya dels últims tres-cents anys, hi va haver un esdeveniment que em va cridar l’atenció i no va ser un altre què el que després de divuit mesos de setge i lluites aferrissades, aquestes van obligar a capitular el dia 11 setembre 1714 als barcelonins, sent els defensors més destacats de Barcelona, Rafael Casanova, conseller en cap del Consistori de la ciutat, i el general Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces militars, ja que amb això van voler evitar la destrucció total de la ciutat i dels seus defensors.

Un altre esdeveniment que em va cridar l’atenció va ser que el 15 de setembre de 1714, quatre dies després, el duc de Berwick va signar el nomenament de la Reial Junta Superior de Justícia i Govern, la qual sota la presidència del conseller filipista José Patiño, substituïa la autoritat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent.

Amb això Catalunya va perdre els seus drets, la seva pròpia personalitat i les seves llibertats i això va ser per decret, al començament del regnat del primer rei Borbó, anomenat Felip V.

No fa molts dies, parlant amb una persona gran, en una curiosa tertúlia en un parc públic de la ciutat on visc, Badalona, entre moltes altres coses, aquesta reflexió seva, m’ha animat a comentar-la en aquest llibre:

Ell 11 de setembre de aquest any 2014, faran tres-cents anys en què el primer dels Borbons anomenat Felip V, per la força ens va a prendre tots els nostres drets a ser qui érem, però et puc assegurar, que més o menys d’aquí a tres anys (2017), per aquestes dates (mes de febrer), l’últim dels Borbó, que curiosament es diu Felip VI, indirectament, ens retornarà la llibertat, la qual es negociés al llarg dels sis propers anys (2014-2020 ).

Les meves reflexions a aquest escrit, són:”Un Estat no és veritablement lliure, si la seva pròpia llibertat no li permet la suficient generositat, com per respectar la dels altres Països que estan integrats en ell o, formen part d’aquest”.

L’ésser humà mai serà exteriorment lliure, si no és capaç de controlar mentalment, els seus sentiments, les seves idees i els seus objectius.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

Jo sóc Catalunya.

Cadenés porto en la meva Ànima que frenen la meva llibertat.

Cadenés ja oxidades que no em deixen cridar,

Les coses que porto en la meva Ànima que m’intenten asfixiar.

Quan jo un dia sigui lliure mil coses voldré explicar,

mil coses que porto dins que ara no puc expressar,

per què cadenes m’han posat que trenquen la meva llibertat?

Fins al dia en què jo sigui lliure no parés de cridar,

perquè tots em sentin,  perquè ja no aguanto més.

La impotència em domina em corroeix la falsedat.

Odi, ràbia i impotència hi ha en la meva Ànima, enyoro la meva llibertat.

Per això:

Cadenés porto en la meva Ànima que frenen la meva llibertat.

El dia que me les trenquin, ningú més me les posarà.

Aquest humil poema meu l’hi dedico a Catalunya i a tots els catalans que la sentin i la vulguin fer seva.  Segurament hi haurà a Catalunya alguns milions de persones que per unes circumstàncies o unes altres han sentit i porten temps sentint les meves mateixes sensacions.

Fa molt temps que jo crit als quatre vents el que sento i el que crec que haig de dir, però les cadenes m’oprimeixen tant que la meva veu és feble.

Aquestes sensacions les vaig escriure, sis mesos abans de la cadena humana de l’11 de setembre de 2013, (començaments de març del 2013),  en record i promoció a aquest important esdeveniment i les vaig enviar personalment per correu electrònic a les següents institucions: Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya, Honorable Senyora presidenta del Parlament de  Catalunya als Senyors de l’Òmnium Cultural de Catalunya , etc. . , etc.

Autor: Elies Roures, un ciutadà del Món que estima la llibertat de cada individu, creu en la igualtat universal de les persones i en el dret a decidir sobre la seva pròpia llibertat i la dels altres també, dins el respecte mutu decideixin la seva i comparteixin la solidaritat social i la convivència mútua universal.

Text procedent del meu llibre Registrat a nivell universal: “Jo he estat un Activista Crònic a Catalunya”.

Catalunya des de L’aire 26 Vall d’Aran

L’estiu passat (2018) la meva dona, la meva filla petita i un servidor, ens vam recórrer cada poble cada racó i cada lloc important, d’aquesta petita, però interessant Comunitat Autònoma de Catalunya: La Vall d’Aran
Us deixo aquests dos vídeos baixats de YouTube, perquè veieu que no ment pel que fa a la seva panoràmica i a l’acollidora amavilidad dels seus pobladors.
Espero us agradi i com jo vaig fer, li visiteu.

Procedencia: https://www.youtube.com/watch?v=aYsOAlrBGvE

YouTube. Catalunya des de l´Aire.

 

 

Ser Metge, a més de privilegi, és un honor.

Ser Metge, a més de privilegi, és un honor

Mestre, tu ets doctor, comparteixes saviesa.

Apliques el que tu saps i ho fas cada dia,
amb amor i resignació i molta psicologia.

De vegades és molt difícil i d’altres, no actuàries.

A vegades et falten mitjans, però aquí aquestes teva cada dia.

Ningú nota teu cansament, ningú observa la teva tristesa.

Ningú nota la teva alegria, ni tampoc el que esperes.

En no aconseguir resultats, ningú sap teus fatigues,
quan tu estaves estudiant, ningú sap teus esforços,
quan, el teu buscaves i et costava treball.

Com a humans que som, quan tu fas servir la teva ment
i després ens apliques les teves controlades mans.

Ens alliberes de la mort, amb el teu equip, al quiròfan.

Ningú nota teu cansament, ningú comparteix la teva alegria,
després d’haver solucionat, un problema de salut,
que a tu per tu, i et van confiar.

Com a humans que som, quan tu fas servir la teva ment
i després ens apliques les teves controlades mans.

Ens alliberes de la mort, amb el teu equip, al quiròfan.

Ningú nota teu cansament, ningú comparteix la teva alegria,
després d’haver solucionat, un problema de salut,
que a tu per tu, i et van confiar.

Jo com a pacient vostre i la immensa majoria,
valorem els teus treballs i aquestes sàvies teories,

Les que en nosaltres es usat, des de l’interior de la teva ment,
amb la força de les teves mans.

Per això, Metge meu, perquè tu m’has ajudat,

Mil gràcies a tu, jo et dono i et desitjo en el teu treball,
que segueixis sent qui ets, per sempre i aquesta vida,
dins i fora de la teva feina.

Autor: Elías Robles i Ferrero, un ciutadà del món, que gràcies als serveis mèdics, durant els meus 72 anys, un munt de vegades a mi, em van salvar la vida.

Aquesta humil poesia mia, a més de al tot el pesonal sanitari de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, a Catalunya, Se la dedico de tot cor, a tots els professionals sanitaris que realitzen les seues activitats professionals, en qualsevol lloc del Món.